A les planes d’un llibre vaig escoltar una història que es va crear al foc d’una foguera. Una història que va ressonar en el silenci reflexiu de persones que compartien el coneixement i acumulaven saviesa. És, com m’agrada dir, una història de mastodonts.
“Un grup de deu persones cegues caminava en filera per la selva. El primer, amb l’ajuda d’una branca, trobava el camí per anar guiant els companys. De tant en tant, quan algú ho demanava, feien una parada per recuperar forces. Cadascú anava escoltant la remor de les fulles, els cants de les aus i els sorolls d’un i d’altres animals.
Un elefant mira la càmera al davant de la vegetació de la sabana.
El seu destí era trobar una font per refrescar-se, trobar on assentar-se i descansar.
Quan ja duien un bon temps caminant, el guia va escoltar un soroll que va identificar: – Compte -va dir amb veu baixa- ara passem prop d’un elefant. Un dels del grup va comentar que mai havia sentit un elefant. Un altre que ell tampoc i un tercer que li agradaria saber com era un “elefant”, un animal que mai havia tingut a prop.
El guia va sospirar, ell sabia de la seua grandària i també de la força que tenia. Va recomanar que tots anaren amb molta tranquil·litat i, si es mostraven serens, l’elefant deixaria que el tocaren per reconéixer-lo. A poc a poc, els deu invidents s’aproparen a l’animal que menjava l’herba amb calma. Un dels de la filera va arribar a una de les potes de darrere de l’animal. Va tocar la seua pell aspra i amb pels durs i negres. Va reconèixer la forma cilíndrica i a poc a poc la va abraçar.
– Ara ja sé que un elefant és com un tronc d’un arbre- va dir amb veu suau.
Un altre, que havia trobat la cua de l’elefant, va contestar: “En absolut, un elefant se sembla molt a un plomall. És finet i al final té molts pels.” – Esteu tot dos enganyats. -aportà un tercer- sembla una llança suau i amb la punta esmolada. La seua mà acaronava un dels ullals blancs. Encara un altre va afegir que res més lluny del que és un elefant mentre rebia la brisa que feia el moviment rítmic de les seues orelles i alçava les mans per tocar-les. -Un elefant és com un ventall gegant que ens refresca. – No sé que esteu fent, va dir el darrer, per un elefant és el més semblant a una serp, mentre les seus mans tocaven la trompa.
A cada una de les opinions, la conversa es tornava més agra. Quatre deien que era un tronc, dos optaven pels ventalls, dos més defenien que era com una llança i un altre que semblava un rèptil sense potes. Quan el volum va ser molest, l’elefant va arrancar la marxa i va tombar els cecs que estaven al voltant.
El guia, en sentir que l’animal s’allunyava, va ajudar a cadascú dels membres de la corda i van organitzar-se de nou per trobar el que cercaven: una font o un pou on poder beure, refrescar-se i seure per comentar el que havien aprés.”
Segurament la reflexió millor és la que faça cadascú. Tal volta, només veiem una part de la realitat i voler compartir-la és útil. Quan la volem imposar és quan l’elefant, això que no acabem de saber com és completament, marxa.
Serà la edat, la solitud del meu cervell, l’enyor de l’avenir o ves a saber el qué. He recordat els temps remots en els quals internet era una eina de comunicació molt semblant al correu postal, aquell que feiem servir papers -decorats o no, perfumats o no, ves a saber-, llapisseres de colors, ploma estilogràfica, bolígraf o el que fora per enviar els missatges.
D’aquell temps conserve el record del “piiiiiiiiiiiiiii-trrrrr-piiii-tr-piiiiiii” fins establir la connexió amb un veloç modem de 14.4Kbps. I eixa sintonia era l’inici d’un temps mesurat ja que mentre connectaves a internet perdies tota communicació telefònica. Els mòbils encara estaven per arribar i els telefons ‘inteligents’ o les tauletes digitals de Steve Jobs eren un somni o la imatge d’un futur retratat a “2001 una odissea de l’espai” (S. Kubrick, 1968)
Mirant una tauleta a 2001 una odissea a l’espai (S.Kubrick, 1968)
I tot per accedir a un BBS (Bulletin Board System) un esquema d’intercanvi de missatges com posteriorment van ser els forums. N’hi havia els super nodus (tres a tota la península crec recordar) que interconnectaven entre ells, d’aquí depenien els nodus de primer nivell, els de segon i els punts.
Si enviaves un missatge a un del teu punt podies interactuar quasi als minuts ja que les dos que conversaven estaven al mateix lloc (fer telefonades locals ers una manera d’estalviar en aquell temps, les conferències -telefonades fora de la província costaven més). Si era d’un altre nodus ja havies d’esperar al menys que es compliren els intercanvis perquè viatjara el teu text i et pugueren contestar i enviar la resposta. Recorde que vaig mantindre una amb una persona a les Illes Canàries que entre enviar i rebre tardava un parell de dies com si fora una carta local.
Ara també, clar, però en aquell moment era molt important i es vigilaba molt que els integrants feren ús de la ‘netiquette’ unes normes bàsique per no oblidar que som persones les que teclejem (avui igual som minoria però encara hi som) i que les paraules poden fer bé o mal segons les gastem.
Ja sé que sonarà a vell, i ho soc que caram, ho he sigut tota la vida, així que faig la traducció i vos les deixe per si, en un oment tenim la temptació d’oblidar que tots tenim uns sentiments i que a tots, vull pensar, ens agrada més una abraçada que un cop a la canella.
Les 10 normes bàsiques de la ‘netiquette’:
N° 1: Recorda allò humà – Tingues bona educació
Normalment a internet ens creiem anònims, tractar les persones amb les que et comuniques amb respecte, fer sevir les paraules amb prudència, ja que el que escrius pot ser arxivat, guardat i després utilitzat en contra teua. En general tracta bé als demés segons entengues el bon tracte.
N° 2: Compòrta’t com ho faries a la vida real o analògica
Sigues respectuòs i comportat segons les normes de la societat i del ciberespai ja que al ciberespai les possibilitat de ser descobert semblen més difícils però cal no oblidar que hi ha un esser humà a l’altre costat de l’ordinador.
N° 3: Sigues conscient de a quin lloc del ciberespai et trobes
Abans de participar en una activitat a internet, cal observar els costums i llegir les normes del lloc. És convenient ja que cadascuna funciona d’una manera i totes no de la mateixa manera. Així evitaràs cometre errades per no tindre prou informació.
N° 4: Respecta el temps i l’ample de banda dels demés
Abans d’enviar una informació a una persona, assegura’t que el que envies es d’importància. Sigues breu i concret ja que el temps dels demés val i qui llegeix el teu missatge deixa de fer altres coses per llegir el que li has enviat.
N° 5: Cuida l’escriptura
Redacta bé. Sigues correcte amb la gramàtica per redactar els teus correus o missatges, sigues clar i coherent amb la informació que transmets per a que no puga ser mal entesa ni distorsionada; sigues senzilla, agradable, educat i evita utilitzar un llenguatge ofensiu que puga ofendre algú.
N° 6: Comparteix els coneixement dels que saben
Comparteix els teus coneixements i d’aquells que saben tant o més que tu amb la resta de persones de la xarxa i faràs del ciberespai un mitjà per aprendre i comunicar el que saps. Posa’t al lloc dels demés i recorda quan ignoraves un tema o un punt de vista en el moment et pregunten alguna cosa.
N° 7: Ajuda a que els debats estiguen controlats
Quan vulgues formar part d’una conversa, fes-ho quan estigues segur del que vas a escriure. Queda’t fora de les converses de les que no domines la matèria, no parles per boca de cànter, i sigues prudent per entrar a opinar en una conversa o debat.
N° 8: Respecte de la privacitat dels demés
Si comparteixes l’ordinador amb altres persones, respecta les seus dades. No llegeixes correus que no son per tu, no mires els seus arxius, ni tafaneges els que no és teu ni per tu. Això cal aplicar-ho tant als usuaris que compartiu ordinador com al altres usuaris que no ho comparteixen.
N° 9: No abuses dels avantatges que pugues tindre
A lo millor ets una experta en un tema, per coneixement o per accés als sistema de coneixement que hi ha hui en dia. Recorda que això no et dona cap dret a profitar-te dels demés en una conversa.
N° 10: Sigues benevolent amb les errades dels altres
Recorda que tots som humans i tots podem enganyar-mos. Evita jutjar a algú per les seues errades. En tot cas, ajuda’l o suggereix-li que es troba en una errada sense cap prepotència. Intenta no riure’t de qui faça una errada i menys encara manifestar-se de forma prepotent com si tingueres la veritat absoluta.
Ja veus que senzill pot resultar millorar l’entorn digital que t’agrade i en el que pots gaudir del contacte amb altres essers humans.
Per començar el funcionament hem de connectar amb una font rss. Els fitxers que utilitza este sistema de difusió de informació son del format xml, un tipus de fitxer que té un format de dates de fàcil i àgil transmissió com son les cadenes json, matriu d’informació que van com una cadena de dades.
Per accedir he utilitzat la classe que daniweb publica en el seu article . Amb això ja podem començar a treballar i filtrar el contingut de la font rss convertida en matriu. Primer obtenim la font
// Obtenim la font XML/RSS 2.0 $feed = new ExportRSS($fitxer , "2.0"); $channel = $feed->get_channel_data();
El segon pas es triar el que vols publicar. I el bot_plus ho fa amb aquestes línies:
En este pas ja hem triat el contingut de les noticies que volem publicar ja que la web d’àPuntMedia té eixos directoris. El ser una miqueta dotor és molt important per veure com tenen organitzats tant els continguts com les fonts rss. Per exemple, al principi vaig triar l’enllaç que facilita la mateixa web. I em semblava que serie prou, però vaig veure que les publicacions es limitaven al que la redacció tria com a noticies importants i que han d’eixir a la portada. Com que el que vull es publicar tot allò que la redacció publique, arribe o no a la portada, he hagut de mirar el codi font de les planes i esbrinar quines subfonts o microsites de rss utilitzen per afegir les noticies que puguen ser d’interés.
Ara toca generar la cadena que comprovarà si s’ha publicat o no el que trobem a la matriu de la darrera connexió:
// generar la cadena a partir del fitxer de registre (arxiu de dades) // cadena per trobar la data de les darreres publicades // si troba la cadena amb strpos NO publica, si no la troba, PUBLICA
// aqui la generava quan era només per un microsite
// $comprovar = shell_exec("cat ".$lloc."/fitxers/dates.txt");
$c = 0;
$n = $j-1;
$w = 0;
$p = 0;
$verifica = 0;
for( $c = 0; $c<$n ; $c++ ) {
// $rss_ara = $llista[$c]['pub'];
// activar quan estiga el fitxer complet de strtotime
$rss_ara = strtotime($llista[$c]['pub']);
$rssu_ara = $llista[$c]['enllac']; $rssu_ara = preg_replace('/[^A-Za-z0-9-]/','',$rssu_ara); $rssu_ara = preg_replace('/https/',' ',$rssu_ara); $rsst_ara = $llista[$c]['titol']." ".$llista[$c]['descripcio']." ".$llista[$c]['enllac']." "; if ( ($l_detall == "COMPLET") || ($l_detall == "DETALLAT") ) { // echo "rss_ara: ".$rss_ara."\n"; $log -> lwrite ("Contingut de rss_ara: ".$rss_ara);
}
$verifica = strpos($comprovar,$rss_ara);
$mira_url = strpos($url_hist,$rssu_ara);
if ( ($l_detall == "COMPLET") ) {
// echo "Contingut de verifica num: ".$c." - ".$verifica."\n";
$log -> lwrite ("Contingut de verifica num: ".$c." - ".$verifica);
$log -> lwrite ("Contingut de mira_url num: ".$c."|".$rssu_ara."|".$mira_url);
}
Ràpidament, genera una cadena de les dates publicades que, més tard ordenarà. per això afegeix la cadena de temps amb strtotime . Deprés genera la cadena de l’article seleccionat i compara amb strpos si es troba una dins de l’altra. En cas afirmatiu, no ha de publicar, en cas negatiu passem a la publicació amb el curl com ja vam veure en el primer article
El primer és construir la matriu per enviar les opcions a curl i després indicar-li que connecte amb la url corresponent segons les indicacions de l’API de mastodon.
Després de publicar ens cal enregistrar en els fitxers de control, he optat per no utilitzar una base de dades i així que puga ser més entenedor, la data i les url per evitar repeticions, que no sempre passa.
if ($p >= 1) {
// escriu la data de la darrera publicació
$data_tam = filesize($lloc."/fitxers/data_pub.txt");
Estes línies s’expliquen per si soles però un resum: obre el fitxer de la darrera publicació que ens permetrà controlar el temps que passa i, si ens ve de gust i ho activem, que el bot indique als seguidors que funciona i està esperan novetats de la font sindicada.
Amb açò tenim ja l’esquema bàsic de com funciona el bot_plus que, evidentment està adaptat a les característiques de les fonts rss del web d’ApuntMedia.
Per a a qui vulga veure els budells d’un programeta fet en php 8.1, que pugau aprendren si teniu ganes, o simplement per si alguna cosa vos és d’utilitat, vos deixe una còpia. Recordeu que primer cal mirar la configuració i, en un temps faré un fitxer d’instal·lació per omplir correctament tots els fitxer de control que calen.
Sigau benèvols que només és una β de un aficionat.
Va ser a primer de desembre que @soctonyo@mastodont.cat va preguntar quan hi hauria un bot per les notícies d’Apunt. I em va picar la curiositat i vaig començar a documentar-me. Com que encara no he arribat a l’habilitat de @spla@mastodont.cat, l’administrador de la instància, programar en python, vaig acudir al que recordava del php. Un llenguatge que és molt útil per a generar respostes dinàmiques a les planes web i, també, funciona el línia de comandaments.
El primer pas de tota documentació és veure que han fet d’altres que ja han recorregut el mateix camí. Soc dels que pensa que no cal inventar la roda cada volta. Amb una miqueta de cerca vaig trobar un model que, en un principi, em va permetre descobrir i aprofitar les característiques de l’API de mastodon. L’autor és groundcat, i el repositori que em va interessar té el nom de mastodon-rss-bot.
Ara, cercant els enllaços per a l’article veig que també en té un per a saludar els comptes que es creen a una instància, cosa que ja funciona i molt bé amb @mastodontcat@mastodont.cat
Tot anava bé fins que vaig veure que el bot triat només en publicava una noticia cada volta i només la primera de la sindicació de notícies (RSS). Per tant, estava al criteri de la redacció que triara com a primera notícia i només que apareguera a la portada o primera plana del RSS per a que es publicara a mastodont.cat. Una quantitat de publicacions, al meu parer, massa incompleta i sota el criteri dels redactors del web.
A partir d’aquí va ser quan vaig començar a crear bot_plus, ja que la base es diu bot i, crec, que ara fa més coses que aniré detallant en els articles.
El primer pas va ser trobar un bon esquema per convertir els fitxers RSS en un text ben codificat – això ho recordarà bé @spla@mastodont.cat, i finalment vaig trobar el camí per que tot es quedara en utf-8 que és el joc de caràcters que utilitza, també, el meu servidor.
Quan vaig ser conscient de les limitacions i vaig entendre el funcionament, vaig anar a fer una cerca més directa i la troballa va ser a la web daniweb, concretament a l’apartat de programació, clar. Es l’article explica com convertir el contingut de planes xml, l’habitual a les fonts de sindicació de notícies (RSS), en una matriu de dades i així poder manipular i treballar amb elles.
Encara que em va costar trobar el camí, finalment vaig fer el següent esquema de directoris per aconseguir el funcionament actual
El php carrega amb facilitat els fitxers dels subdirectoris però hi ha que incloure una utilitat si volem que trobe un fitxer en una carpeta a una carpeta diferent al mateix nivell que on es troba la execució actual. M’explique: un fitxer a utils té dificultats per trobar un altre que es trobe a configuració. La solució que he implementat al funcionar en la línia de comandaments, cli, ha sigut enviar el paràmetre d’ublicació en les ordres d’execució com a argv i arreplagar-ho en cada fitxer que cal amb el següent codi:
// Comprova els arguments, en cas de no existir presenta l'ajuda. if (!empty($_SERVER["argv"][1])){ $argument = $_SERVER["argv"][1]; } else { // Presenta l'ajuda echo "NO HE REBUT la variable"; exit; }
Amb això ja tenim solucionat com enviar correctament la ubicació per trobar els fitxers que volem i necessitem fer funcionar. Ara mirem els punts més destacats del bot des del principi.
# indicar l'autor # indicar la font // inici del document $temps = microtime(true);
Ja tenim l’inici amb un rellotge que ens contarà en microsegons, el temps d’execució de determinades tasques i, fins i tot el total del fitxer.
include("configuracio/bot_plus_cfg.php"); include("lib/exportrss.php"); include("utils/bot_plus_funcions.php"); if ($pres_et == 1) { require_once("utils/bot_plus_etiquetes.php"); } require_once("class/logger.php"); // inicia el log $log = new Logging(); //$log->lfile("/var/log/mastodon_bot.log"); $log->lfile("".$f_log."");
//defineix on es troba el fitxer a executar $lloc = realpath(dirname(FILE));
En les línies de damunt carrega els fitxer de configuració, el que converteix els fitxer rss i les funcions que, a poc a poc, he anat agrupant per no repetir línies de codi que, encara -som a la versió 0.4.1β,- queda per anar netejant. El primer condicional activa les etiquetes que figuraran en els toots segons el contingut de les paraules i eixa utilitat encara té un gran nombre d’errades i que ja comentaré el motiu més endavant. La següent inclusió és el fitxer que permet fer un registre o log amb les indicacions que estimes convenients. Les següents línies inicien el fitxer del log. A partir d’este moment, totes les línies que comencen per $log -> lwrite("aquí el que vulgues que aparega"); s’escriuran al fitxer log. Amb això podràs controlar el funcionament, les errades i les necessitats de millora.
La darrera – $lloc – és una variable que serà molt útil per fer utilitats modulars que podràs activar o desactivar a voluntat amb el fitxer de configuració. Això també permetrà que pugues ampliar determinades utilitats que et vinguen al cap. De moment hem cobert la part inicial del fitxer. Anem a les funcions més sensibles que son les de interactuar amb l’API de mastodon per publicar missatges de text i, amb més passos, incloure una imatge en la publicació.
Per començar, necessites tindre instal·lada la llibreria curl del php que et permet connectar amb llocs web i tant enviar com rebre la informació que vulgues obtindre. Una mostra:
La primera inicia la connexió. Les tres següents configuren les opcions, quin serà el directori per connectar, si volem que en conteste la connexió i l’enviament de les capçaleres. Les que inicien amb $resposta obtenen i donen format a la informació obtinguda en format json des del servidor. Finalment tanquem la connexió.
I a la segona part, revisaré la resta de utilitats necessàries per fer un fitxer modular que permeta ampliacions i execucions segons l’esquema que he seguit.
Una de les part més peculiars de la nostra percepció és l’atractiu del moviment. De vegades cal fer més dinàmica una web i una de les formes és presentar un grup d’imatges que canvien o vagen substituint-se una darrere l’altra.
Una captura de l’exemple en funcionament.
Per a un dels projectes que mantinc des del segle passat, vaig haver d’investigar com fer-ho sense utilitzar elements ja programats. Primer va ser amb un javascript on les imatges eren sempre les mateixes i amb l’aprenentatge del PHP vaig poder llegir el directori per a que, aleatòriament es triaren les imatges d’un directori en concret. Si t’interesa, aquí tens l’exemple funcionant.
Ja fà temps que ens veiem obligats a definir-nos davant els aparells digitals amb un nom d’usuari i una clau per a poder accedir als diferents serveis com ara els telèfons mòbils i les seues aplicacions o els ordinadors amb sistemes més nous i els serveis web d’internet (correu electrònic, xarxes socials, botigues i banca electrònica…)
Durant molt de temps ens han dit i s’han elaborat consells i pràctiques per a fer una clau forta i difícilment esbrinable. Hi ha molts exemples i, si vols, aquí pots consultar-ne un dels que conec de fà més temps: el password meter de Jeff Todnem .
Fà un temps, vaig trobar una ilustració que em va sorprendre i em va fer canviar alguns dels criteris amb els quals ens fem les claus per a ser a internet.
Una bona clau fàcil per a les persones.
El criteri bàsic és generar el màxim possible de caràcters de manera que siga més costós per a la màquina generar la combinació i més fàcil de fer una regla nmenotècnica que ens permeta recordar la clau sense dificultats. És bàsic que si hem de fer servir una clau pugam dur-la al damunt sense massa complicació.
Hem de ser sabedors que hi ha programes de pen-test que, amb la utilitat de verificar la seguretat dels llocs web, poden fer atacs amb una llista de paraules o bé combinant lletres i signes de forma que arriben a trobar les claus. Un dels que he provat és el hydra que pots fer-lo servir des de l’entorn gràfic o la línia de comandaments.
Com a elements bàsics per a fer una clau robusta i que pugues recordar-la és:
que tinga vuit o més caràcters.
Normalment recomane al voltant dels dotze.
que combine lletres i símbols.
És útil, de vegades, substituir algunes lletres per el numero, la A pel 4, la E pel 3, …
Utilitzar un símbol amb poc d’us com ara %, &, $, o els guionets baixos o mitjans.
Amb estos criteris pots utilitzar les paraules que pugues recordar ja que tenen un sentit per a tu i obligar al computador de torn a dedicar-li més temps a esbrinar amb quina clau entres als serveis d’internet. Recorda que sempre que compartisques un servei a internet, la clau més feble fà feble a tot el sistema.
Bon any i bones claus.
Avís important
Aquesta web, com ara moltes, utilitzen cookies o gal·letes per al seu funcionament. Entenc que estàs d'acord encara que pots modificar les opcions, si vols. Accepte Rebutje Llegir més
Privacitat i politica de galetes (cookies)
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
